Ibi-Foiaderes-Pou del Canyo-Sant Pasqual

Vore més gran

Ruta circular d'activitat moderada. Iniciem el recorregut després de deixar els cotxes a la eixida d'Ibi on agafem la senda PR-CV 26 que ens porta directament al la casa de Foiaderetes. Aquesta pujada, té um tram inicial dificil ja que es supera un desnivell important en pocs metres. En aquest tram inicial la senda no està ben definida, però hi ham prou marques pintades. Continuem per un tram molt més suau i arribem fins la casa de Foiaderetes (1902). En aquest lloc encontrem un encreuament amb el PR-CV 127, que agafem cap a la dreta, direcció al mas del Canyo. En aquest trajecte, pasem per la casa de Foiaderes i pocs metres després per el costat de una font del mateix nom. Continuem l'itinerari, pasem pel mas del Canyo i seguim fins arribar a la cava o pou de neu del Canyo. Fem una breu paradeta per esmorçar i agafar forces. Desde aquest punt podem optar per visitar els altres pous de neu, però seguim camí direcció a Sant Pasqual. Després d'un tram inicial pràcticament planet, s'inicia una vertiginosa baixada amb bastant grau de perill que mos fará pasar per la Penya de la Hiedra. Aquesta baixada també ens fa pasar pel barranc de Sant Pasqual i la casa de Torretes fins arribar a la explanada de la Ermita. Fem un breu descans en l'area recreativa i reprenem el camí cap a Ibi, fins el punt d'inici on hi haviem aparcat els cotxes.

Empenyador per la caseta l'Angel i tornada per l'Escaló

Vore més gran

Ruta circular d'activitat moderada . El punt de eixida és el habitual a Castalla. Prenem rumb cap a les Fermoses pel GR7. Quan arribem a l'encreuament que hi ha al pasar la caseta l'Angel, ens desviem a l'esquerra  per un  camí amb una pendent prou pronunciada que ens conduirà fins la part més baixa de l'Empenyador. Des d'allí ja es poden contemplar espectacular vistes de la Foia de Castalla on aprofitem per pegar un moset i fer alguna foto. Desprès continuem el camí fins l'encreuament amb el camí que ve de l'Escaló, que agafem per començar la retornada. A escasos metres de començar el descens, ens creuem amb dues senderistes que pujavem per una senda que nosaltres desconeixiem. Decidim agafarla per retallar camí, però resulta que no està molt definida. Uns minuts després, ja estem altra vegada en el camí. Ens desviem una mica per vore una cova que hi ha molt deteriorada amb perill de desprendiments que abandonem de seguida. Pasem per les ruines de la casa de l'Escaló i continuem fen marxa fins la caseta Leal, on comença el camí asfaltat que ens coduirà al pun d'inici a Castalla. 

Manual para comer de la Paella

Si come de la Paella, vd. debe saber:

• La paella es como una caja de quesitos en porciones. 

• Los jugadores están distribuidos alrededor de la paella de forma equidistante

• A cada jugador le corresponde solo el quesito que tiene delante de sus narices.

• El cubierto oficial del juego es la cuchara de metal o madera.

• Si el jugador quiere exprimir limón en su área, deberá tener autorización verbal de sus dos vecinos, a los que procurará no salpicar.

• El juego comienza cuando el macho dominante de la manada dice "Vinga que es gela l'arròs!" (Tr.: ¡Venga, que se enfría el arroz)

• Si la paella está buena, el elogio al cocinero se hará de forma intermitente cada dos cucharadas durante toda la comida.

• Los tropezones que hay en cada sector son propiedad del jugador titular de ese espacio. Si algún elemento integrado en su zona no es del gusto del jugador lo depositará delicadamente en el centro de la paella para que lo disfrute otro jugador.

• Las piezas de carne cuando salen de la paella no pueden volver, ni por partes, ni en los huesos.

• Si alguien invade el espacio de otro jugador sin permiso, será amonestado, a la segunda oirá aquello de "eres un poc fill de puta" (Tr.: Eres un poco malandrín) y tendrá que pagar los carajillos.

• Se entiende que un jugador abandona, cuando apoya la cuchara en el borde del caldero y dice "Estic fart, ja no puc més!" (Tr.: Estoy harto, no puedo más) En ese momento su zona queda franca y puede ser ocupada.

• Queda terminantemente prohibido girar la paella para acceder a otro punto donde aún queda arroz.

• Si la paella baila alguien deberá coger del asa para estabilizarla. El/los jugador(es) que se ocupen de este cometido recibirán elogios del resto, que se emplearán a fondo para mantener siempre llena la copa de vino del esforzado estabilizador durante toda la comida.

• Cuando se toca hierro con la cuchara, en las postrimerías de juego, los valencianos se enfrentan al "Socarrat", es un momento glorioso donde el nerviosismo cunde. El frenesí es tal, que aquello parece a una prospección petrolífera. Los que no participan en el festín deben relajarse y esperar el postre.

• La partida acaba cuando los jugadores se retiran o ya no queda nada en el caldero, señal indiscutible que estaba buena o había mucha hambre.

A esmorçar a las Gemelas

Vore més gran

Fen fam per esmorçar(III)

Vore més gran

A esmorçar a Onil

Vore més gran

Foia Catalina-Litero-Caseta l'Angel

Vore més gran

Ruta circular fàcil. El punt d'inici de la ruta és la habitual a Castalla. Aquesta vegada fem  una curteta, amen cap la Foia Catalina. Una vegada alli, fem una visita turistica a l'area recreativa inacabada que alli estan fen. A continuació, prenem una senda que ens portarà fins el pi de Litero. Des d'alli agafem la senda que hi ha a l'esquerra on comencen la ascensió al cim de les Penyes de Litero on disfrutem de unes meravelloses vistes de la Foia de Castalla i aprofitem per esmorçar. Després continuem la senda fins les restes de la Caseta l'Angel, on comencem el descens fins arribar al punt de eixida.