Barranc la Fusta: 1/2/14

Vore més gran

Ruta circular que ix des de l'Orxa. El sentit de començament és de sentit contrari a les agulles de rellotge, sent de pujada suau a moderada i la baixada fins la via verda bastant pronunciada i a vegades un poc complicada. La ruta conmença al casc de la població de l'Orxa, on comencem caminant pel barranc, poc després ens crida l'atenció la gran cova de Gregori, tancada amb somiers rovellats. Es el començament de un ascens suau a moderat. Poc després, ens desviem una mica per vore la font de Bassiets i tornem per seguit per la senda que ens porta fins la font dels Olbits a 550 metres sobre el nivell del mar que és una àrea de descans molt bé condicionada, amb bancs i taules de fusta, baranes també de fusta i els murs de pedra dels antics bancals perfectament reconstruïts. Destaca una barbacoa coberta amb teula moruna, és lloc ideal per menjar. Alli ens despedim de 2 senderistes que ens han acompanyat esta primera part del trajecte i seguim per la senda que puja fins al cim. Per tot el recorregut per esta solana, ens adonem que està poblat per espècies autòctones de matolls com el margalló, el llentiscle, el baladre, a més dels àlbers negres, falsa pebre i l'arbre de l'amor.

Seguim la pujada fins la Nevera de la Safor, que està a la base del cim, on fem una parada per esmorçar. Després d'esmorçar pujem al cim on gaudim de unes vistes impressionants. Es veu Cullera, al sud tenim la "Mallà del Llop", l'Aitana i Eivissa a l'est, que no es veu per estar nuvolat, l'àguila del Benicadell i el Montcabrer, el Penyagolosa al nord. Hi ha un mirador sobre el circ i tota la comarca val la pena acostar-se fins ell. Cal destacar en esta part del trajecte de la perspectiva del Pic del Benicadell ofereix forma d'àguila. La baixada fins la pista és bastant pronunciada i a vegades complicada. Una vegada en la pista, seguim en direcció cap a l'Orxa i ens desviem per el camí de la font de la Sequera, que no visitem per falta de temps i seguim per la senda que ens porta fins la fàbrica de la llum. Alli creuem el pont i ja el trajecte és tot pràcticament pla, ja que ens incorporem a la via verda del Serpis i de tornada cap al punt de partida. La via verda era el antic traçat del trenet d'Alcoi a Gandia, construïda i explotada per la companyia anglesa Alcoi and Gandia Railway and Harbour C. Ltd Of London, per portar carbó a la indústria tèxtil d'Alcoi. Tenia 53 quilòmetres, va ser inaugurada el 25 de gener de1893, amb el preu en tercera classe d'Alcoi a Gandia de 4,05 pessetes. El trenet li denominaven la Xitxarra i es va tancar el 16 d'abril de1969. Durant esta part del trajecte podrem observar la vegetació de ribera al llit del riu Serpis, així com xicotetes casetes dels servicis del ferrocarril abandonats al costat de la plataforma i també l'assut. Arrivan cap a L'Orxa, tenim bones vistes de les ruïnes del castell de Perputxent.

El cim de la Safor està situat a la comarca de la Safor, al sud-est de la província de València. Forma part de la Serra d'Ador. El cim té una alçada de 1.013 metres sobre el nivell del mar. Degut a la seua alçada i al fet d'endinsar prou cap al mar Mediterrani, es pot veure en dies clars les illes Balears. El circ de la Safor comprèn uns 800 m des de la base fins al cim on es pot observar la famosa «finestra» de la Safor. L'enfonsament d'esta espècie de circ o amfiteatre de grans proporcions no es va deure a cap cataclisme, sinó a la lenta soscavació de la base pel riu Serpis, d'una banda, ia la constitució estratigràfica del vessant nord de la serra de la Safor , on s'alternen capes de roques poc consistents (argiles i altres roques sedimentàries poc consolidades) amb altres formades per calcàries i margues, més resistents, però d'un gruix relativament escàs. A tot això es va a unir el fet de les fortes pendents, el que el riu Serpis seguisca una espècie de fractura tectònica i, sobretot, que el mont de la Safor estiga orientat cap al nord, de manera que la pluviositat i la possibilitat d'erosió són sempre majors que en els vessants que miren cap al sud. A més, durant alguna glaciació es va poder originar una espècie de circ glacial els lliscaments van poder ocasionar un ensorrament massiu a partir de la cornisa superior la qual cosa va conformar un excel · lent exemple de la conca de recepció d'un torrent.